LLENGUA DE SIGNES

Llengua de signes o llenguatge de senyals?

L’adequat es Llengua de Signes. És la llengua de les persones sordes i sordcegues i és tracta d’una llengua natural de modalitat gestual, visual o inclús tàctil, com a sistema lingüístic de comunicació social i cultural.

Els jov@s han tingut una visita molt especial. La Berta és una noia sorda i ha vingut per a fer-nos un acostament cap a la discapacitat auditiva, les persones sordes i la llengua de signes. 

Amb l’ajuda d’un intèrpret, els ha explicat de la seva vida quotidiana, que fa una vida normal com qualsevol altra persona, assisteix a la universitat, li agrada estar amb la seva família i estar amb els seus amics.

L'objectiu d'aquest taller, és sensibilitzar als jov@s sobre les persones sordes o amb alguna altra discapacitat i les falses idees o mites, promoure un canvi d'actitud sobre la discapacitat auditiva i mostrar empatia i ser respectuosos.

Ens ha ensenyat  els colors i l'abecedari i t@ts hem après a fer el nostre nom en la llengua de signes.

Amb la visita de la Berta, hem après:

- Existeix una llengua de signes per a cada idioma, cada país utilitza les seves pròpies.

- A Espanya existeix la llengua de signes catalana i l'espanyola.

- Existeix un Sistema de Signes Internacional.

- La llengua de signes té gramàtica i vocabulari propi.

CAL DESTACAR:

ALGUNS MITES SOBRE LES PERSONES SORDES:

És fàcil d'aprendre com qualsevol altre idioma.

 Totes les persones sordes dominen la llengua de signes.

Totes les persones sordes llegeixen els llavis.

Fa falta aixecar el to de veu.

Els sords han d'usar les mans per a comunicar-se.

A Catalunya, existeix la llengua de signes catalana, coneguda per la sigla LSC. Com altres llengües de signes, acompleix totes les funcions comunicatives possibles i, com tota llengua viva, té unes característiques que la distingeixen.